EL GAT NEGRE

El text analitzat pertany a Edgar Allan Poe (1809-1849), un poeta, narrador i crític nord-americà i un dels millors contistes de tots els temps. Poe es va quedar orfe als dos anys i va ser criat per John Allan i la seva dona al Regne Unit on va començar la seva educació. Poe va estudiar sempre en centres privats i va anar a la Universitat de Virgínia, però en el 1827, la seva afició al joc i a l'alcohol li van implicar l'expulsió. Poc després va abandonar el lloc d'empleat que li havia assignat el seu pare adoptiu, i va viatjar a Boston, on va publicar anònimament el seu primer llibre: "Tamerlán i altres poemes".

El text de ''El gat negre'' és un fragment del llibre ''El gat negre i altres relats''. Aquest relat va ser publicat l'estiu del 1843 pel diari de Filadèlfia. És una història d'un gènere literari terrorífic que narra els crims d'un personatge que es troba en una cel·la. El protagonista explica uns fets que li van passar anteriorment, vivia amb la seva muller i un gat negre, però aquest gat no era totalment negre, tenia una taca blanca en forma de forca. Explica que el gat sempre l'empipava i no el deixava tranquil, fins al punt d'arribar a odiar-lo. Un dia, baixant al soterrani amb la seva muller, el gat se li va posar entre els peus i quasi el féu caure. Ell amb molta fúria es va girar i va alçar una destral que portava a la mà, però abans què l'arma aterrés sobre l'animal, la seva muller el va aturar i aquest, enrabiat amb ella, li va clavar la destral al crani. Veient la situació en què es trobava, va decidir amagar el cadàver. I sense cap mena de remordiment va emparedar-la al soterrani.

El to que presenta Poe és una mica desconcertant, ja que hi ha un ambient tràgic, misteriós i terrorífic, i les accions del protagonista no tenen cap argumentació lògica. Es podria dir que també hi ha un cert to macabre, ja que va augmentant el mal i la fredor del protagonista. La fredor que mostra s'intensifica amb el to sarcàstic del protagonista i a l'hora de reconèixer el crim de la seva muller sense sorpresa. Podem veure com augmenta el mal del protagonista quan primer vol matar el gat, després mata a la seva muller i finalment decideix emparedar-la per no ser descobert sense cap mena de penediment ni pesar. Aquest és un moment clau que caracteritza el to macabre que presenta el relat.

La fredor en què el protagonista reconeix i relata els crims, i la tranquil·litat amb què idea els plans per amagar el cos, és un altre exemple del to macabre i el fosc ambient que presente el text: ''Pel meu cap van passar molts projectes, unes vegades imaginava de fer trossos el cos en bocins menuts i cremar-los...''. En conclusió, es podria dir que el principal objectiu del to utilitzat és provocar inquietud i esgarrifar el lector.

El narrador és el personatge principal. En el text no es presenta cap tret físic del protagonista però la tècnica que utilitza per explicar-nos la història, ens dóna pistes per coneixe'l psicològicament. Utilitza una tècnica on barreja els seus sentiments, pensaments, la perfecta descripció dels fets i els escenaris. En tot moment s'adreça al lector, com si estigués escrivint un diari personal explicant els errors i crims de la seva vida, però d'una manera objectiva. El narrador sembla que explicant aquesta història pretén buscar un perquè dels seus crims. Es reconeix culpable però pretén fer dels seus crims fets simples i accions sense importància. També podem veure un cert toc de bogeria en el comportament del protagonista, ja que vivia constantment en una paranoia amb el gat i es pensava que conspirava contra ell: ''Seguia les meves passes amb una obstinació que seria difícil de fer entendre al lector''.

L'ordre que presenta el relat és un ''Flasback'', ja que el protagonista explica la història des d'una presó.

Els espais utilitzats en el text són més aviat espais tancats i interiors que ofereixen al protagonista un caràcter íntim entre ell, les seves víctimes i el lector. El soterrani, la casa i la presó són un clar exemple d'un ambient fosc i terrorífic, ideals per al crim: ''El soterrani, per a un propòsit com aquest, estava ben configurat''.

El lloc no se sap exactament, però l'època pertany al Romanticisme, el segle XIX, i això es pot deduir amb l'ambient melancòlic i gòtic que presenta el relat.

Al principi del relat presenta un ritme lent, ja que fa una extensa descripció prèvia de la situació en què es troba i de la seva relació amb l'animal. Però un cop mata a la seva muller, els fets passen molt àgilment.

L'autor sempre intenta donar una mala imatge del gat nomenant-lo amb adjectius malèfics com ''el monstre'' i ''la bèstia''.

Finalment, crec que aquest text ens mostra la complicada conducta que podem tenir els humans i els diversos processos mentals que presentem. Això es pot veure reflectit en la profunditat del protagonista i les seves accions, ja que Poe ens presenta un personatge amb molts canvis d'humor, reaccions inesperades, una violència gratuïta i una ment astuta. El personatge durant el relat va evolucionant agressivament i negativament, i cada cop es mostra més el toc de bogeria que té. M'ha agradat més aquest relat que el de ''La mà dissecada'' ja és més misteriós i no t'esperes mai quina serà la pròxima acció que realitzarà el protagonista.