COBREN MASSA ELS ESPORTISTES D'ÈLIT?

Un dels temes que més curiositat em causen i que més em posen nerviosa, són els sous d'alguns esportistes d'èlit, ja que són excessivament alts, desmerescuts i, comparats amb qualsevol altre ofici, injustos.

Dic que són excessivament alts perquè segons un rànquing que he trobat per Internet, l'esportista d'èlit millor pagat és Floyd Mayweather, un boxejador que té un salari anual d'uns 300 milions de dòlars. Darrere seu hi ha un altre boxejador, i en tercer i quart lloc els jugadors de futbol, Crisitano Ronaldo i Lionel Messi, amb un salari d'uns 80 milions de dòlars a l'any. Centrant-me en el tema de la boxa, crec que guanyar 300 milions de dòlars per donar cops de puny fins a destrossar el teu rival demostrant que ets més fort, és malgastar els diners en ximpleries. I amb això no estic dient que la boxa sigui una ximpleria, però la xifra de diners que guanyen alguns boxejadors, sí. I el mateix passa amb el futbol, el bàsquet o el tenis.

Quan dic que els sous d'aquests esportistes són desmerescuts, em refereixo a què, comparats amb altres oficis que poden ser més útils i necessaris per al bé comú (com per exemple un metge, un bomber o un professor), estan massa sobrevalorats, ja que guanyen moltíssim més. Resumint, la seva feina, més que res, serveix per entretenir la gent i no és pas imprescindible per a la societat.

I quan dic que són injustos, penso en aquelles persones que posen el mateix esforç i dedicació per fer el que els agrada, com aquests esportistes, però no tenen els mateixos beneficis econòmics per la simple raó de què, el que volen fer no entreté al públic o no és comercial, i per tant, no genera diners.

Per altra banda, una qüestió que m'enfada moltíssim és que amb tots els nens sense un plat al dia per menjar ni un lloc on dormir calents i segurs, es malgastin tants diners en aquestes persones quan es podrien utilitzar per una altra finalitat.

«Els futbolistes vivim una vida irreal. Després de la meva lesió vaig tornar la vida real, a pagar un cafè, a tocar monedes» Segons aquesta declaració que fa Victor Valdés, explica que quan va deixar el futbol va poder tornar a viure, sense una càmera vigilant els seus moviments i amb els petits plaers de la vida, com pot ser anar al supermercat amb la seva família. Amb aquesta confessió de Valdés, arribo a la conclusió de què els diners no et donen la felicitat i que aquests esportistes reben una gran pressió tant del públic com de la premsa.

Finalment, arribo a la conclusió que els esportistes d'èlit estan sobrevalorats i que si es repartissin els diners més justament, potser les coses anirien millor. És veritat que són ídols de moltes persones i que fan feliços molta gent, però això no significa que hagin de ser econòmicament més beneficiades que els altres. Al cap i a la fi la seva feina és com qualsevol altra.