LA MÀ DISSECADA

Aquest relat pertany a Henry René Albert Guy de Maupassant (5 d'agost de 1850 - 6 de juliol de 1893) que va ser un escriptor francès, autor principalment de contes, encara que va escriure també sis novel·les. El relat de ''La mà dissecada'' és un conte que es va publicar l'any 1875 , presenta un corrent literari de terror i el gènere literari és la narració.

Pierre, un estudiant de dret, viatja a Normandia i porta amb ell una mà dissecada d'un gran assassí, que va adquirir de les pertinences d'un vell bruixot. Els amics de Pierre els va fer poca gràcia, però Pierre es reia d'ells i es burlava de la mà. En Pierre va posar la mà com a timbre de la porta per espantar els creditors, però el propietari de la casa va advertir-li que si no la treia, el faria fora. Llavors, la va penjar a la campana de la seva alcova. Un matí, Pierre va aparèixer al llit estirat amb unes marques profundes al coll de cinc dits. Després de set mesos a l'hospital pensant que un espectre el perseguia, va morir i en cavar la seva tomba a Normandia es van trobar amb un esquelet a qui li faltava una mà.

Pel que fa el to, el text presenta un to pessimista, ja que el narrador sempre descriu la mà malintencionadament i la nit abans que Pierre aparegués amb cinc dits empremtats al coll, esmenta que estava nerviós i que va dormir malament. Per altra banda, els amics de Pierre fan comentaris negatius sobre la mà, com per exemple: "Qui ha matat, matarà" i que no en faci broma. Pierre usa un to irònic i satíric quan parla de la mà, ja que fa comentaris com: "Brindo per la propera visita del teu amo" o "Aquesta mà em donarà pensaments seriosos cada nit". M'ha semblat que el text té una intencionalitat moralitzant respecta als morts.

El text es divideix en tres parts: el plantejament, el nus i el desenllaç.

El plantejament que va des del principi del text fins "Després es parlà d'altres coses i cadascú tornà a casa seva". Crec que aquest és el plantejament, ja que es presenta la mà, cadascú dóna la seva opinió sobre ella i finalment continuen amb la festa. El nus va des de "L'endemà, vaig anar a casa d'en Pierre" fins ''es creia perseguit per un espectre''. Aquest és el nus perquè ja comencen a succeir fets estranys com la trucada a la porta a mitjanit. Després passa l'incident, desapareix la mà i Pierre passa set mesos delirant a l'hospital.

I per acabar crec que el desenllaç va des de ''Un dia em van venir a buscar urgentment perquè estava pitjor'' fins al final del text. Aquest és el desenllaç, ja que passen uns fets que desencadenen el final de la història. I finalment en Pierre mor, el narrador porta el seu cos a Normandia i es troben la tomba d'un esquelet sense mà.

Pel que fa al vocabulari del text s'entén bastant bé, excepte algunes paraules que he hagut de buscar en el diccionari, però en general s'entenia tot, ja que el text presenta un registre estàndard i en parts del text un registre familiar, com quan conversava amb els seus amics durant la festa. El text presenta molts signes de puntuació, i això fa que la historia tingui molta acció. En el text s'han utilitzat algunes figures retòriques com la ironia de Pierre. La metonímia de la mà que es fa servir per referir-se a l'assassí en si. I la personificació de la mà, ja que una mà no té vida pròpia i no pot matar per si sola. També s'ha utilitzat la sinestèsia, quan el narrador esmenta que ''la mà pudia a malvat'', ja que una mà no pot pudir a malvat.

El protagonista de la història, Pierre, és un jove estudiant de dret, a qui li agraden les coses estranyes. Els personatges secundaris no són gaire descrits, parlen puntualment i no tenen cap mena d'importància especial. El narrador de la història és un amic d'en Pierre, testimoni dels fets. Pel que es pot observar en el relat, el narrador es preocupa molt per en Pierre. 

La història és un flash back, ja que el narrador comença la història amb ''Ara fa vuit mesos''. La història passa el segle XIX i passa a França. L'ambient del relat és pessimista i terrorífic.

Personalment m'ha agradat bastant la història, però en tot moment es podia sospitar el que passaria a continuació. Moralment m'ha deixat bastant indiferent, ja que no crec en la màgia ni en els temes supersticiosos. Però crec que l'autor de la història amb aquest conte volia fer arribar al públic una lliçó moralitzant.