domingo, 3 de enero de 2016

MIDNIGHT CITY

1.ª PERSONA

Ja ho tenim tot planejat, en Marc, la Júlia, la Marina, l'Ester i jo ens escaparem aquesta nit d'aquesta presó que ens inunda en un mar de tristesa els cors. Estem tots a la classe, mentre cadascú fa la feina assignada, ens mirem de tant en tant amb els ulls brillants, per sentir la seguretat d'uns i altres, i per confirmar el que aviat farem tots plegats.
La mitjanit ha arribat, no fa falta que ningú em desperti, els ulls se m'obren com si tingués programada una alarma al cervell. Estem tots davant la porta de sortida, no fan falta paraules, tots sabem el que pensem, ens llampurnegen els ulls de l'emoció, i hi ha tanta energia en l'ambient que la porta surt disparada i en aquell moment tots correm i ens sentim lliures, lliures per primera vegada, lliures i sobretot units. L'herba, el terra, el cel, la nit, l'aire pur que respiro... No m'importaria no parar de córrer mai per tal de poder seguir sentint aquesta sensació. Però aquesta sensació de llibertat es converteix en horror quan veig unes llums que ens enfoquen, i darrere d'elles els nostres supervisors. Ens aconseguim camuflar darrere dels arbres i altra vegada ens en sortim tots junts. La Júlia s'ha cansat de caminar i la Marina la porta a cavallet, ens trobem un magatzem abandonat i hi entrem. I correm, correm un altre cop, trenquem vidres, colpegem pedres, juguem, alliberem la nostra energia i força, aixequem objectes, els deixem anar i riem, tots junts. El sol es pon, l'observo, l'observem, ens agafem de les mans, i no fa falta dir res, els nostres ulls resplendents ho diuen tot. La nit arriba i tots ho pensem, encara que no ho diguem. Ho sabem, som lliures.

3.ª PERSONA


En Marc, la Júlia, la Marina, l'Ester i en Pau són cinc nens, però no uns nens qualsevol, són uns nens prodigiosos i amb uns poders sobrehumans. Poden aixecar tot mena d'objectes amb la mirada i tenen una força mental molt potent, i per això els tenen tancats en una mena d'internat. Els entrenen dia i nit per saber fins on poden arribar les seves capacitats sobrenaturals. Però tot això no impedeix que segueixin sent nens, i que necessitin jugar, riure i viure com la resta de nens de la seva edat. ''Suposo que en un futur estaran orgullosos d'haver estat els nens que han fet avançar la humanitat i no els importarà haver estat tancats durant la seva infància'', això és el que pensa l'Albert, un dels supervisors, cada vegada que se sent malament. Treballen per a una organització antropològica secreta i investiguen la possibilitat de poder crear noves espècies més sofisticades. El primer nen que va ser identificat amb poders sobrehumans va ser en Pau, el fill d'Albert. No va poder desaprofitar aquesta oportunitat i amb la mà al cor ho va comunicar al laboratori on treballava. Immediatament van tancar en Pau per examinar-lo. Fins avui en dia, han trobat quatre casos similars i segueixen investigant.
Però aquella nit podia suposar la fi a tots els mesos d'investigació i treball. De cop es van despertar tots els supervisors per un fort soroll i van anar a comprovar que tot estava en ordre. Quan van entrar a l'habitació dels nens i no els van trobar, una expressió de por va aparèixer a la cara de tots els supervisors. Ràpidament van agafar unes llanternes i van sortir a buscar-los. ''No poden ser molt lluny'' deien. L'internat es trobava enmig d'un bosc, lluny de possibles persones. El més important era que ningú veiés els nens, ja que suposaria un perill per a tots ells. Ja feia dues hores que buscaven i ni rastre dels nois. Ningú deia res, només buscaven desesperadament, però als ulls de cada un es veia reflectit el pànic i la inseguretat. Tots sabien que la força que podien arribar a assolir aquells nens no era petita. L'Albert només pensava en el seu fill, en Pau, i cada segon que passava es penedia més del que havia fet amb el seu fill.




LA MÀ DISSECADA

Aquest relat pertany a Henry René Albert Guy de Maupassant (5 d'agost de 1850 - 6 de juliol de 1893) que va ser un escriptor francès, autor principalment de contes, encara que va escriure també sis novel·les. El relat de ''La mà dissecada'' és un conte que es va publicar l'any 1875 , presenta un corrent literari de terror i el gènere literari és la narració.
Pierre, un estudiant de dret, viatja a Normandia i porta amb ell una mà dissecada d'un gran assassí, que va adquirir de les pertinences d'un vell bruixot. Els amics de Pierre els va fer poca gràcia, però Pierre es reia d'ells i es burlava de la mà. En Pierre va posar la mà com a timbre de la porta per espantar els creditors, però el propietari de la casa va advertir-li que si no la treia, el faria fora. Llavors, la va penjar a la campana de la seva alcova. Un matí, Pierre va aparèixer al llit estirat amb unes marques profundes al coll de cinc dits. Després de set mesos a l'hospital pensant que un espectre el perseguia, va morir i en cavar la seva tomba a Normandia es van trobar amb un esquelet a qui li faltava una mà.
Pel que fa el to, el text presenta un to pessimista, ja que el narrador sempre descriu la mà malintencionadament i la nit abans que Pierre aparegués amb cinc dits empremtats al coll, esmenta que estava nerviós i que va dormir malament. Per altra banda, els amics de Pierre fan comentaris negatius sobre la mà, com per exemple: "Qui ha matat, matarà" i que no en faci broma. Pierre usa un to irònic i satíric quan parla de la mà, ja que fa comentaris com: "Brindo per la propera visita del teu amo" o "Aquesta mà em donarà pensaments seriosos cada nit". M'ha semblat que el text té una intencionalitat moralitzant respecta als morts.
El text es divideix en tres parts: el plantejament, el nus i el desenllaç.
El plantejament que va des del principi del text fins "Després es parlà d'altres coses i cadascú tornà a casa seva". Crec que aquest és el plantejament, ja que es presenta la mà, cadascú dóna la seva opinió sobre ella i finalment continuen amb la festa. El nus va des de "L'endemà, vaig anar a casa d'en Pierre" fins ''es creia perseguit per un espectre''. Aquest és el nus perquè ja comencen a succeir fets estranys com la trucada a la porta a mitjanit. Després passa l'incident, desapareix la mà i Pierre passa set mesos delirant a l'hospital.
I per acabar crec que el desenllaç va des de ''Un dia em van venir a buscar urgentment perquè estava pitjor'' fins al final del text. Aquest és el desenllaç, ja que passen uns fets que desencadenen el final de la història. I finalment en Pierre mor, el narrador porta el seu cos a Normandia i es troben la tomba d'un esquelet sense mà.
Pel que fa al vocabulari del text s'entén bastant bé, excepte algunes paraules que he hagut de buscar en el diccionari, però en general s'entenia tot, ja que el text presenta un registre estàndard i en parts del text un registre familiar, com quan conversava amb els seus amics durant la festa. El text presenta molts signes de puntuació, i això fa que la historia tingui molta acció. En el text s'han utilitzat algunes figures retòriques com la ironia de Pierre. La metonímia de la mà que es fa servir per referir-se a l'assassí en si. I la personificació de la mà, ja que una mà no té vida pròpia i no pot matar per si sola. També s'ha utilitzat la sinestèsia, quan el narrador esmenta que ''la mà pudia a malvat'', ja que una mà no pot pudir a malvat.
El protagonista de la història, Pierre, és un jove estudiant de dret, a qui li agraden les coses estranyes. Els personatges secundaris no són gaire descrits, parlen puntualment i no tenen cap mena d'importància especial. El narrador de la història és un amic d'en Pierre, testimoni dels fets. Pel que es pot observar en el relat, el narrador es preocupa molt per en Pierre. 
La història és un flash back, ja que el narrador comença la història amb ''Ara fa vuit mesos''. La història passa el segle XIX i passa a França. L'ambient del relat és pessimista i terrorífic.
Personalment m'ha agradat bastant la història, però en tot moment es podia sospitar el que passaria a continuació. Moralment m'ha deixat bastant indiferent, ja que no crec en la màgia ni en els temes supersticiosos. Però crec que l'autor de la història amb aquest conte volia fer arribar al públic una lliçó moralitzant.