El
text analitzat pertany a Edgar
Allan Poe (1809-1849), un
poeta,
narrador i crític nord-americà i un dels millors contistes de tots
els temps. Poe es
va quedar orfe als dos anys i va ser criat per John Allan i la seva
dona al Regne Unit on va començar la seva educació. Poe va
estudiar sempre en centres privats i va anar a la Universitat de
Virgínia, però en el 1827, la seva afició al joc i a l'alcohol li
van implicar l'expulsió. Poc després va abandonar el lloc d'empleat
que li havia assignat el seu pare adoptiu, i va viatjar a Boston, on
va publicar anònimament el seu primer llibre: "Tamerlán
i altres poemes".
El
text de ''El gat negre'' és un fragment del llibre ''El gat negre i
altres relats''. Aquest relat va ser publicat l'estiu del 1843 pel
diari de Filadèlfia. És una història d'un gènere literari
terrorífic que narra els crims d'un personatge que es troba en una
cel·la. El protagonista explica uns fets que li van passar
anteriorment, vivia amb la seva muller i un gat negre, però aquest
gat no era totalment negre, tenia una taca blanca
en forma de forca. Explica que el gat sempre l'empipava i no el
deixava tranquil, fins al
punt d'arribar a odiar-lo. Un dia, baixant al soterrani amb la seva
muller, el gat se li va posar entre els peus i quasi el féu
caure. Ell amb molta fúria es va girar i va alçar una destral que
portava a la mà, però abans què
l'arma aterrés sobre l'animal, la seva muller el va aturar i aquest,
enrabiat amb ella, li va clavar la destral al crani. Veient la
situació en què es trobava, va decidir amagar el cadàver. I sense
cap mena de remordiment va emparedar-la al soterrani.
El
to que presenta Poe és una mica desconcertant, ja que hi ha un
ambient tràgic, misteriós i terrorífic, i
les accions del protagonista no tenen cap argumentació lògica. Es
podria dir que també hi ha un cert to macabre, ja que va augmentant
el mal i la fredor del protagonista. La
fredor que mostra s'intensifica amb el to sarcàstic del protagonista
i a
l'hora de
reconèixer el crim de la seva muller sense sorpresa.
Podem veure com augmenta el mal del protagonista quan primer vol
matar el gat, després mata a la seva muller i finalment decideix
emparedar-la per no ser descobert sense cap mena de penediment ni
pesar. Aquest és un moment clau que
caracteritza
el to macabre que presenta el relat.
La
fredor en què el protagonista reconeix
i relata els crims, i la tranquil·litat amb
què
idea els plans per amagar el cos, és un altre exemple del to macabre
i el fosc ambient que presente
el text: ''Pel meu cap van passar molts projectes, unes vegades
imaginava de fer trossos el cos en bocins menuts i cremar-los...''.
En
conclusió,
es podria dir que el principal objectiu del to utilitzat és provocar
inquietud i esgarrifar el
lector.
El
narrador és el personatge principal. En el text no es
presenta cap tret físic del
protagonista
però la tècnica que utilitza per explicar-nos la història, ens
dóna pistes per coneixe'l psicològicament. Utilitza
una tècnica on barreja els seus sentiments, pensaments, la perfecta
descripció dels fets i els escenaris. En tot moment s'adreça al
lector, com
si estigués
escrivint un diari personal explicant els errors i crims de la seva
vida, però d'una manera objectiva.
El narrador sembla que explicant aquesta història
pretén
buscar un perquè dels seus crims. Es reconeix culpable però pretén
fer dels seus crims fets simples i accions sense importància.
També
podem veure un cert toc de bogeria en el comportament del
protagonista, ja que vivia constantment en una paranoia amb el gat i
es pensava que conspirava contra ell: ''Seguia les meves passes amb
una obstinació que seria difícil de fer entendre al lector''.
L'ordre
que presenta el relat és un ''Flasback'', ja que el protagonista
explica la història des d'una presó.
Els
espais utilitzats en el text són més aviat
espais tancats i interiors que
ofereixen al
protagonista un caràcter íntim entre ell,
les seves víctimes i
el lector.
El soterrani, la casa i la presó són
un clar exemple d'un
ambient fosc i terrorífic, ideals
per al crim:
''El
soterrani, per a un propòsit com aquest, estava ben configurat''.
El
lloc no se sap exactament,
però l'època
pertany al Romanticisme,
el segle XIX, i això es pot deduir amb l'ambient melancòlic i gòtic
que presenta el relat.
Al
principi del
relat presenta un ritme lent, ja que fa una extensa descripció
prèvia de la situació en què
es troba i de la seva relació amb l'animal. Però un cop mata a la
seva muller, els fets passen molt àgilment.
L'autor
sempre intenta donar una mala imatge del gat nomenant-lo amb
adjectius malèfics com ''el monstre'' i ''la bèstia''.
Finalment,
crec que aquest text ens mostra la
complicada
conducta que podem tenir els
humans
i els
diversos processos mentals que presentem. Això es pot veure
reflectit en la profunditat del protagonista i les seves accions, ja
que
Poe
ens presenta
un personatge amb molts canvis d'humor, reaccions inesperades, una
violència gratuïta i una ment astuta. El
personatge durant el relat va evolucionant agressivament i
negativament, i cada cop es mostra més el toc de bogeria que té.
M'ha agradat més aquest relat que el de ''La mà dissecada'' ja és
més misteriós i no t'esperes mai quina serà la pròxima acció que
realitzarà el protagonista.
