L'autor del conte «Coses de la
providència» és Pere Calders i Rossinyol, un dels escriptors
catalans més populars del segle XX, també va destacar com a
contista i dibuixant. Va néixer 29 de setembre de 1912, era fill de
l'escriptor i traductor Vicenç Calders i Arús. Calders va viure
tota la seva infantesa a Sant Cugat del Vallès. El 1920 va anar a
viure a la ciutat de Barcelona. Allà va estudiar a l'Escola Superior
de Belles Arts. Més tard va treballar com a dibuixant i
col·laborador a "El Diario Mercantil", a la revista
"L'esquella de la Torratxa", i al diari "l'Avui"
(on va publicar el seu primer conte). Després de la Guerra Civil
Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va
exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb
els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va
confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el
seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor
Català de 1954.
El relat parla d'un home que es va
aixecar un matí molt content, ja que feia temps que no tenia
preocupacions, era jove i portava una vida més o menys perfecte per
les seves aspiracions, així que va decidir vestir-se i anar a donar
una volta, ja que aquell dia estrenava bigoti. Tothom el mirava i li
dedicava un somriure. En tornar a casa, s’adona que s’ha oblidat
les claus, truca perquè l’obri la seva serventa, però li obre la
porta un senyor que porta la mateixa roba que ell, i no el coneix,
l'Ernest. Tot confós, es troba una família vivint a casa seva, i
ell no sap com dir que la casa on estan és la seva. Al principi
pensen que està boig, però després el pare creu que és un
pretendent de la seva filla, la Clara, i el convida a dinar. Els
torna a dir que la casa és seva i que no sap per què ells hi son i
per què no hi havia la seva serventa, llavors el pare li explica una
història que li havia passat quan era jove, i li diu que és
semblant al que li està passant al jove. En totes dues anècdotes la
Providència fica al davant una vida futura de la qual no poden
escapar. Al final, el protagonista es casa amb la Clara i no sap on
ha anat a parar la Irene.
El text es divideix en tres parts:
la introducció, el nus i el desenllaç. La introducció va des del
principi del relat fins a «la serventa vella que tenia cura de mi,
m’obriria.», ja que ens presenten el protagonista, com són i el
caràcter que tenen. També ens introdueix el problema que
desencadenarà la història. El nus va des de «Vaig trucar, i sabeu
qui va obrir-me?» fins a «una
mirada que volia dir que comprenia el
meu cas.», ja que és
la part on es desenvolupen els fets i on expliquen les aventures i
desventures dels personatges, en aquest cas com el protagonista
afronta que a casa seva
hi ha una família que sembla que portin vivint allà tota la vida. I
finalment, el desenllaç va des de «L’afer va seguir el seu curs,
inexorablement.» fins al final del conte, ja que es dóna
la solució i el final de la història, és a dir, es
resol el problema. En
aquest cas el protagonista explica que es va casar amb la Clara i que
no sap que ha sigut de la Irene.
Pel
que fa al punt de vista del narrador del conte, està en primera
persona, és el mateix personatge qui ens explica tot el que li està
passant.
El
llenguatge que es fa servir per explicar el relat és irònic i
humorístic. Al començament del conte, és a dir a la introducció,
s'utilitza
un registre literari i poètic, fent servir descripcions del paisatge
i del seu estat d'ànim.
El
tema central podria ser les males jugades del destí. En aquest conte
també predomina l’absurd, quan el protagonista afirma que el
carrer guanya amb la seva presència, quan diu que encomana als
altres la seva alegria, ja que també somriuen, i en el moment en què
un home que no coneix obre la porta de casa seva. A més, l’absurd
apareix quan la Clara pensa que les paraules que diu en un moment
donat el protagonista formen part d’un anunci o que és una
endevinalla americana. Els fets sobrenaturals apareixen quan
l’actual amo de la casa explica al protagonista una història
semblant a la seva, en què comprava una barra de gel, se la posava
al clatell i com porta aquest gel a una casa que no n’havia
demanat. També apareix en el fet que la Irene, la serventa del
protagonista, desapareix. . Finalment, també es parla del destí
quan es diu que la Providència no deixa gaires alternatives per
triar, ja que el protagonista, desorientat, accepta casar-se amb la
filla de l'Ernest perquè tampoc té on anar.
Les
característiques pròpies del conte «Coses
de la providència» són
la fantasia, l’humor , la
ironia i la confusió entre
la realitat i
la ficció. Es
fan servir elements irònics i humorístics, com el fet d'estrenar
bigoti, que li obri la porta un senyor amb la seva bata, el fet que
el primer que faci en veure la Clara sigui tapar-se el bigoti i la
desaparició de la Irene.
El
registre utilitzar és un registre culte i en tot moment el
protagonista es mostra educat i utilitzant el tractament de vostè.
També hi ha paraules que ja no es fan servir, com per exemple:
esquitllentes, clarivident, capgirells, foll, esma, basa i
filigranes.
Per
acabar, m'ha agradat perquè és un conte breu que es llegeix
ràpidament, i perquè té un to humorístic i fantàstic. Els fets
estranys i el que sembla impossible que passi mai són els temes
principals del conte. L'autor vol confondre al lector barrejant la
realitat amb la ficció, i ho aconsegueix mitjançant la desaparició
de la Irene, els rebuts del lloguer i el sorprenent final, ja que
m'esperava que resolguessin el problema, en canvi el protagonista
deixa que destí el guiï i es casa amb la Clara.
